Final 2ona Divisió: Vilafranca 5 – S.C. Colon «B» 5

FINAL SEGONA DIVISIÓ (01-05-2011)

  VILAFRANCA: 5 –   S. C. COLON «B»: 5 

CRÒNICA D’ANTONI SÀNCHEZ DEVESA

SOM INVENCIBLES PERÒ NO SOM CAMPIONS!!!!!!

Després del descans escaquista degut a la Setmana Santa ens desplacem a Vilafranca del Penedès, capital del Alt Penedès, comarca de gran tradició vinícola, que ens espera un matx decisiu per decidir el Campió de Catalunya de 2ª Divisió .

Ens ha costat molt fer l’alineació de l’equip i fins dissabte no la hem completada i no vull que això sigui una excusa, però en la meva opinió no és la manera correcta de fer les coses, per tant no m’agrada i hem que reconèixer i entendre que tothom vol saber amb suficient temps a quin tauler i color li toca jugar.

Arribem al club del Penedès i després de fer una ullada a les alineacions,veiem que encara tenim un equip teòricament superior, a tots els taulers teníem elos bastants superiors a excepció del primer i el novè, per tant teníem moltes esperances de guanyar el matx……. potser aquest excés de confiança ens ha acabat passant comptes.

Dues derrotes inesperades i també dues derrotes inexplicables han decidit el matx,que ha acabat finalment en un inesperat empat 5-5, un resultat molt favorable per l’equip local i per tant només ens queda felicitar a Vilafranca per l’èxit aconseguit i tot que segons ells no eren els favorits per lluitar per una plaça d’ascens en el fort grup que estaven i no només han aconseguit pujar sinó que han quedat campions..!!!!!Enhorabona!!!!!

Algú tindrà el dubte de les dues derrotes inesperades i les dues derrotes inexplicables,doncs és molt senzill, els de Vilafranca aviat es posen a un desfavorable 2-0 degut a les ràpides derrotes de Imar Talló i Sergi Subirats, un resultat inesperat per la senzilla raó que mai els he vist perdre tant ràpidament i no sé si és degut a una excel·lent preparació teòrica per part dels jugadors locals o un excés de confiança per part nostra, i de les dues derrotes inexplicables corresponen a les partides de Antoni Sànchez i Francesc Muriel , inexplicables perquè encara no sabem com han pogut perdre aquestes partides, Muriel tenia una posició totalment favorable, i la d’Antoni que era igualada, encara que el meu contrincant tenia iniciativa però la meva posició era molt sòlida…….i si hem perdut és perquè no podíem jugar pitjor, potser estàvem atordits pel 2-0……..en fi…..en els escacs passen aquestes coses inexplicables……..i si algú no s’ho creu aquestes històries ………………doncs pregunteu -lo a els jugadors del primer equip que hi tenen molta experiència d’aquest fets inexplicables i misterioses.

De totes maneres hem fet un impressionant campionat, no hem perdut cap partit, el balanç ha sigut 10 partits guanyats i un empat d’un total de 11 partits i que finalment no ha sigut prou per quedar campió.

I per acabar i no perdre el sentit de l’humor poso una frase del nostre refranyer popular :

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat .

En castellà potser seria similar a:

De la mano a la boca, se pierde la sopa

I finalment en anglès (espero que Rahal em perdoni si hi ha alguna falta d’ortografia) seria :

Don’t count your chicken before they hatch (no comptis els teus pollastres abans que surtin de l’ou)

Fins el proper any a 1ª Divisió i esperem que aquests fets ens serveixin d’experiència