Lliga catalana 8ª rd: L’equip B puja i el C es mantè

 SEGONA DIVISIÓ: 8ª RONDA (20-3-2011)

 Torredembarra: 1 – S. C. Colón B: 9

 
S.C. Colón C: 6,5 – C.E. Barberà B: 3,5 

  CRÒNICA D’ANTONI SÁNCHEZ DEVESA  

La S. C. Colón de Sabadell C és manté un any més a Segona Divisió 

Aquest diumenge hem tingut un difícil i decisiu matx per assegurar-nos la permanència un any més a la exigent Segona Divisió i ens visitava el Barberà B que també necessitava guanyar per tenir opcions de mantenir la categoria.

El nostre “gurú” Valentí, el seleccionador dels equips de la S. C. Colón de Sabadell, excepte del primer equip (potser amb ell la S. C. Colón de Sabadell A ja seria campió) amb la seva proverbial intuïció havia confeccionat un potent equip per rebre al Barberà amb garanties … però la nostra tranquil·litat va durar poc una vegada vist l’alineació del Barberà … caram!!!!!!, portaven un equip super reforçat, una alineació que era la més forta que havien fet en tot el campionat, jo no m’ho esperava … vaig quedar “pasmao”, el Valentí i Teo ja ho sospitaven que vindrien reforçats … però no tant … si eren superiors de Elo en tots els taulers, tal com podeu veure en l’acta de matx.

Refets una mica de la sorpresa, doncs ens posem a jugar i intentar fer el millor que podem.

Després d’una bona estona jugant, em decideixo aixecar-me per fer una ullada i amb horror veig que el matx no anava massa bé, Francesc Muriel tenia una posició pràcticament perduda, Carles Díaz i Arasa estaven malament, Aleix Jareño, Artigas i Escofet eren complicades i la nota positiva era les de Març i Adrià que estaven millor, la de Teo també, tenia un agressiu atac al desprotegit rei del seu rival i finalment la meva que ja començava a estar inferior després d’haver fet un embolic en la teoria.

Al cap d’una estona torno a fer la ronda i el Muriel havia guanyat!!!!! … caram quina agradable sorpresa … i m’explica que havia fet un atracament … el seu rival és va deixar la dama!!!!! a partir d’aquest moment el matx ja començava a ser favorable per nosaltres i segons els meus càlculs eren que si no havia més atracaments, un posible 5-2, les partides dels tres mosqueters rubinencs Teo, Adrià i Març ja eren clarament guanyadores, Artigas tenia un gran avantatge d’espai, les partides de Carles Díaz i Arasa ja estaven molt malament i la resta no era massa favorable a excepció de la partida d’Escofet que tenia una esperançadora iniciativa.

A prop de l’una més o menys, Arasa abandona però el matx ja estava quasi decidit, Aleix finalment perd, els tres mosqueters ja havien fet la feina i Artigas acaba guanyant la seva partida amb una bona rematada final i per tant 5-3.

I quedaven dues partides, la de Escofet i la meva, finalment aconsegueixo simplificar la meva desfavorable posició i firmar l’empat que donava la victòria al l’equip 5,5-3,5 i després Escofet fa la pinzellada final guanyant la seva partida. Resultat final 6,5 – 3,5.

És un meravellós resultat que francament no esperàvem, potser confiàvem aconseguir l’empat o guanyar per la mínima … però mai amb aquest resultat, però l’aportació i ganes de lluita per part de tots els jugadors i dels tres mosqueters Campos i d’Artagnan Escofet ha estat possible.

Per tant, ja estem salvats matemàticament i reconec que ha sigut un matx per crear afició i des d’aquí desitjo al nostre rival, el Barberà, molta sort en l’últim i decisiu matx per aconseguir la permanència a la Segona Divisió.